Arribem a un nou lloc amb cares noves i una plaça ben guarnida, per l’ocasió. Arribem contents amb les maletes que hem anat omplint de tants moments, voltant pel món. Una carretera llarga, una furgoneta blanca, quatre músics que van cantant al vent. La canalla esbojarrada, les famílies es preparen, tot a punt per l’esdeveniment… Benvinguts petits i grans, els que ja hi éreu o acabeu d’arribar; La festa és a punt de començar, i aquí ve Xiula, Xiula! Amb ganes de ballar! Arribem un nou lloc amb un somriure i papallones a la panxa com quan érem nens. Les cadires ben posades i les àvies assegudes comentant batalletes de fa temps. Una carretera llarga, una furgoneta blanca, quatre músics que van cantant al vent. La canalla ja no para, les famílies engrescades, tot a punt per l’esdeveniment… Benvinguts… (rap) Vinguis sol, vinguis acompanyat, si t’agrada el rock, o un ball més pausat, Aquí la festa puja al cel en un segon, mentre tu balles li donem la volta al món. Xiula que xiula i si no en saps, pica de mans, crida pels drets, els dels infants. La visita al dentista no serà tan dura, t’aproparàs al peix, i a la verdura. Xiula i vés cantant, tu vés cantant, amb un estil més lliure que elegant. I quan ja et cansis pensa que queda el millor, que estem a punt de treure una nova cançó. Benvinguts… Aquí ve Xiula Xiula!!…

Com piquen els… Polls, tu imagina si és fastigós, com les puces que ataquen al gos, Com un vampir que et xucla la sang, i no pots treure’l ni rascant, I pica pica pica com un mosquit, tinguis el cabell brut o el tinguis polit, Un amiguet que afecta al pobre i al ric, són tan expansius els Polls, pares i mestres ara em miren estrany, però la veritat és que això passa cada any, Va saltant d’un cap a un altre amb un estil propi dels… Polls, fora del meu cap, ja no us vull suportar, Aquesta picor ja és història, I quan em torni a pentinar, tots haureu marxat, Aquest cop meva és la victòria. Que pesats són els… Polls, arriben i ja se m’agafen dels pèls, amb les sis potes com les mosques a la mel, Ni una gallina no fa tants ous, dilluns n’hi ha quatre però n’hi ha cent el dijous, Tots, a l’escola ja n’estan farts, amb una nota els pares informats, A les farmàcies es freguen les mans amb tots els productes que vendran, Una colònia molt pudent i un xampú, però el tractament més dur, És quan la iaia em ruixa amb vinagre o alcohol i em guarneix amb una bossa que ha de matar els… Polls, fora del meu cap, ja no us vull suportar, Aquesta picor ja és història, I quan em torni a pentinar, tots haureu marxat, Aquest cop meva és la victòria. Tantes hores passant-me la pinta, Però hi ha algun poll que fa una finta, I no el cacem ni a la vintena, La llémena, llémena, llémena, llença-la, llença-la, Mira que estimo tots els animals, Però és que aquest polls són infernals. És una plaga, el poll s’amaga, és esquifit! Xafa’l amb l’ungla i farà un clic i així no sortiran més… Polls, fora del meu cap, ja no us vull suportar, Aquesta picor ja és història, I quan em torni a pentinar, tots haureu marxat, Aquest cop meva és la victòria. Mals polls, mals polls, i ara what you gonna do I ara what you gonna do quan arriben els polls Mals polls, mals polls, i ara what you gonna do I ara what you gonna do quan arriben els polls

La panxa ens fa soroll, la boca ens saliva No és fer volar coloms, és que la gana arriba. I aquí a la nostra terra és d’allò més normal, Cantar una cançoneta per començar plegats. Som-hi tots a menjar, una amanida, un tros de pa, unes olives i uns calamars. Som-hi tots a menjar que si es refreda res no valdrà, que volem créixer forts i sans. I ves quin goig que fa, la taula ben parada, Que no hi falti ningú en aquesta rotllana. Aquí petits i grans fan petar la xerrada, Les coses importants i també les bajanades. Som-hi tots a menjar, una amanida, un tros de pa, unes olives i uns calamars. Som-hi tots a menjar que si es refreda res no valdrà, que volem créixer forts i sans. Soy una taza, una tetera, un plato, un tenedor! Un croissant, un xuxo y un bombón! Ei! Que amb el menjar no es pot jugar, ja torna a volar el pa, I quan toca recollir, no t’oblidis mai de mi. Que no és pas poca cosa, menjar bé i variat, Saber que tots els gustos ens poden agradar. I si això li ensenyes al teu paladar, Veuràs com disfrutes, els dits et lleparàs. Som-hi tots a menjar, una amanida, un tros de pa, unes olives i uns calamars. Som-hi tots a menjar que si es refreda res no valdrà, que volem créixer forts i sans. Que aprofiti, petits i grans! Que aprofiti, i els que vindran! Que aprofiti, la panxa sona! Que aprofiti, la taula és gran! Que aprofiti, grans i petits! Que aprofiti, ben eixerits! Que aprofiti, que aprofiti i bon profit!

No vull ni rap ni lluç, t’ho dic amb rap pallús, sempre el mateix Verdura i peix Al menjador, aquell monitor, que sempre em fa menjar-m’ho tot, el plat ben net Verdura i peix I a sobre tot bullit, no has pensat a fregir alguns ingredients Verdura i peix I arriba l’hora de sopar, li veig la cara a la mamà: que així el nen creix! Verdura i peix Patates sí que en vull, però no la que es cull, la que es fregeix Verdura i peix La barreta congelada ni de lluç ni de daurada, no em serveix. Verdura i peix En un menú infantil per sort ja es prohibeix Verdura i peix Jo no em quedo tranquil, quan al mercat ja hi veig, ja hi veig Verdura i peix No m’agrada, no, la verdura i el peix; no m’agrada, no, la verdura i el peix Que no m’agrada, no, la verdura i el peix; no m’agrada, no, la verdura i el peix Quan vas a ca la iaia, que mai no falla, sempre el mateix Verdura i peix I en parlar dels aliments, els més saludables, nen, ja m’avorreix Verdura i peix La mateixa cançó, o t’acabes la mongeta i escures la patateta que t’he vist pensant com amagar-me un tros de pastanaga i ja et conec amb la mirada, que ets molt llest Verdura i peix Tot això no són espines, ni la pell de les sardines, quina bola que se’t fa, t’ho trauré per sopar, no et queixis tant que és molt petit, i quan toquen macarrons qui repeteix? Verdura i peix Que no m’agrada, no, la verdura i el peix; no m’agrada, no, la verdura i el peix No m’agrada, no, la verdura i el peix; no m’agrada, no, la verdura i el peix Després d’haver estat donant-li voltes, potser ha estat de poca-soltes No enfrontar-me amb la verdura, que no és pas cosa tan dura I un peixet a la setmana, doncs tampoc n’hem de fer un drama Avui hi ha un nen nou que neix, tot menjant verdura i peix… Dóna-li al lluç i al rap, una oportunitat, que s’ho mereix Verdura i peix I la verdura aixafadeta i amb tonyina, doncs millora amb escreix, Verdura i peix No passares per ser gras, però cada dia em veia més i més obès Verdura i peix La família està contenta, “aquest nen ha madurat!”“que bé que creix!” Verdura i peix Ara que ja tinc més ganes de menjar, amb una mi-mi-mi-ca menys de greix Verdura i peix No és tan gustosa, (no!) ni tan salada, (no!) però s’agraeix Verdura i peix Ha canviat la cançó, jo m’he deixat de tonteries,aparco les “xuxeries”, ja no em cal anar al dietista,la pediatra no està trista i ara ja la proteïna no em traeix Verdura i peix Una vida saludable, un menú molt més estable i de preu molt millor, si no menjo salmó; i arribar a l’adolescència amb l’equilibri cos i ment que et sedueix Verdura i peix Ja m’agrada, la verdura i el peix, ja m’agrada, la verdura i el peix Que ja m’agrada, la verdura i el peix, ja m’agrada, la verdura i el peix.

Tants caramels que hem menjat, Tants postres enxocolats, El sucre ha estat el meu millor amic Des de petits que hem estat units. Tanta gent em va avisar, Sempre després de menjar, Raspall i pasta de dents, O haurem d’anar-hi corrents Uoooooh! Uoooooooh Hola Càries! Ja ets aquí! T’esperàvem des d’ahir, I ja no tinc cap altra opció, Que anar a visitar aquell senyor… La sala d’espera és un parany Ja puc sentir els crits dels meus companys Les màquines infernals Que em torturen els queixaaaaals Uooooooh! Uoooh! Avui anem al dentista Avui toca anar al dentista Ja tens hora al dentista Avui anem al dentista Tot i no fer-me gaire mal, Cuidaré més la higiene dental. I ara mentre estic glopejant, Al mirall veig les dentetes brillants, Però em sembla que aquesta està torçada, Veig els brackets a la cantonada! Avui anem al dentista Avui toca anar al dentista Ja tens hora al dentista Avui anem al dentista I acaba la jornada, amb la dent empastada No ha anat tan malament, no ha anat tan malament I el seu recepcionista, ha estat força bromista I em dóna un caramel, i em dóna un caramel Avui anem al dentista Avui toca anar al dentista Ja tens hora al dentista Avui anem al dentista

Ja ha caigut la nit i fa molt fred, trec el cap pel celobert, I sento els veïns com parlen. La mare arriba tard de treballar, avui el pare m’ha banyat, I m’explica una rondalla. I tot té sentit si tu estàs aquí Sort que ja és moment d’estar plegats, al sofà i ben abrigats, Quasi uns damunt dels altres. Els ulls del gat em miren d’amagat, i em demanen nets i clar, Si és veritat que jo l’estimo. I tot té sentit, si tu estàs aquí I tot és bonic si tu passes una estona amb mi. Obro bé els ulls i veig les ombres com dibuixen Imatges a les parets. Es mouen, es transformen, vénen i se’n van, Són petites i es fan grans. Éssers d’altres terres, personatges diferents, Misteris d’altres temps. Somnis i proeses, prínceps i princeses, Viatgen per l’univers. Tots s’inventen una història plena d’embolics I estirant del fil, I viuen mil aventures amb final feliç I tot té sentit, si tu estàs aquí I tot és bonic si tu passes una estona amb mi.

Aquesta resta portant-ne, m’ha capgirat tot el món. Vaig sobrat des de P4, però puc repetir segon, Com puc resoldre això? Com puc resoldre aquest enigma? Me’n posen dotze per demà, no puc seguir aquest ritme. Les coses eren més senzilles, tot semblava ordenat A baix el nombre petit i a dalt t’hi trobaves el gran. I que tranquil·la era la vida amb la resta normal, Només anaves traient dits, tot simple, tot elemental. Però tots sabem com es compliquen les coses més bàsiques, Les paraules, les relacions, les matemàtiques. I qui és el llest que va inventar-se això que em deixa confós? Com vols restar-li vuit a un cinc? Com li pots treure tres a un dos? Aquesta resta portant-ne, m’ha capgirat tot el món. Vaig sobrat des de P4, però puc repetir segon, Com puc resoldre això? Com puc resoldre aquest enigma? Me’n posen dotze per demà, no puc seguir aquest ritme. Resta portant-ne, segueixo odiant-te I aquesta mestra, que és una santa, No em pot convèncer que vagi embrutant tota l’operació! No havia de ser tot tan net, i ara de cop i volta em deixeu fer tatxons! Us heu posat d’acord d’on nassos he de treure l’u? Li demano al de dalt? Al de baix? Te’l demano a tu? L’he de sumar? L’he de restar? Quina incoherència! Resta portant-ne! Emportant-te la meva paciència!!! Aquesta resta portant-ne, m’ha capgirat tot el món. Vaig sobrat des de P4, però puc repetir segon, Com puc resoldre això? Com puc resoldre aquest enigma? Me’n posen dotze per demà, no puc seguir aquest ritme. Però si parlem d’esforç, aquí pot passar el mateix Que quan em vaig concentrar en allò de “Verdura i peix”! Si algú m’explica bé com fer-ho i amb motivació Veuré un nombre més gran a baix i no em farà cap por. Amb una que entengui n’hi ha prou, amb una que entengui siusplau, mestre, Ja veig les taules de multiplicar el pròxim trimestre. Crec que ja ho tinc! El meu cap no s’enfonsa! U menys sis? No, no! Quan hi ha de sis a onze!!!! Aquesta resta portant-ne m’ha il·luminat un nou món Vaig sobrat des de P4 però he disfrutat a segon Ja puc resoldre això, ja puc resoldre aquest enigma, Amb vuit que en posin per demà, crec que serà un bon ritme. Resta portant-ne, comences a importar-me Resta portant, crec que ja ho vaig, pillant. Resta portant-ne, parteix la pana, Resta portant, que ja m’estic fent gran.

És l’Escola que volem! Si ens deixen somniar (somniar, somniar) La Sim Re La L’escola que volem (que volem, que volem) Desitjos a grapats (a grapats, a grapats) I aquí us els cantarem (cantarem, cantarem) Volem una escola més gran, on aprenguem jugant Basada en els valors i coses importants Treballem per la pau, no tant per fer el gripau, Escolta-ho bé i ja ho veuràs! Mi És l’Escola que volem! L’estudi és divertit (divertit, divertit) Si estic amb els amics (els amics, els amics) Si el clima és l’apropiat (apropiat, apropiat) I els deures no excessius (no excessius, no excessius) Que tingui moltes aules, amb bones taules i bons ordinadors i llapis de colors Si em toca recollir, una escombra vull per mi Fem-ho tot bonic! Mi És l’Escola que volem! Volem un pati gegantí, amb atraccions per tu i per mi, amb «tirolina» si pot ser o uns gronxadors que estiguin bé; I un hort urbà per anar plantant, mongetes, cols i enciam. És l’escola que volem! La pista on juguem a futbol, que sigui gran com el Camp Nou, Quan les festes celebrem, cabran milions de nens, Que aquesta escola és la millor, la festa de l’educació Diguem-ho tos ben fort!!! És l’Escola que volem! Si vols ho discutim, si vols ho dialoguem, el barri decideix, l’escola que volem Més mestres més sortides, que vinguin les famílies, a l’escola que volem!

Tenim set de veure un món millor, cada passa avança en una direcció, No has escoltat els plors, digue’ls que tenim drets! I no hi haurà malsons, hi ha finestres que ens ensenyen cap a on. Tenim seny, però està bullint el cor, tanta espurna injusta acaba encenent foc. I no ha sortit e sol; vindrà quan tinguem fred, I així el notarem tots, i sabrem com repartir-nos la calor. Tenim veu! I transformem el món. Tenim veu! Sabem que no estem sols. Tenim veu! I transformem el món Tenim veu! Sabem que no esteu sords. Mil carreteres, tots dos; pujant als cims, baixant als ports. Canviar les coses, confós, canviar-me a mi, i això ja és molt. No et deixis prendre la consciència que el matí no és un capvespre I queda temps, però es va fent fosc. La lluna es mou si tu li crides, hi ha mots que curen ferides, Si tenim veu, sabem el so Si tenim veu, no estarem sols Si tenim veu, quedaran sords Si tenim veu, canviem el món Si tenim veu... Tenim veu! I transformem el món. Tenim veu! Sabem que no estem sols. Tenim veu! I transformem el món Tenim veu! Sabem que no esteu sords. Tu ets el present, imagina un futur diferent, Si tens veu, lluita per la teva gent, Fes realitat els somnis que tinguis en ment. Tenim veu!

Com un gos, fidel al que desitjo, però si m’enfado bordo i puc mossegar, Com el gat seductor i solitari, tinc set dies per poder ronronejar. Com la vaca passejo i rumio, tantes coses que cal rumiar. Com l’ocell sobrevolo muntanyes i planejo acompanyat pel vent. Animals del bosc i la muntanya, animals de la granja i del solà, Animals que es mouen per la terra, que volen pel cel i que neden pels mars. Animals! Com la formiga que treballa mica en mica, i dia a dia va veient tot el progrés. Com el goril•la que li encanta la manada, però estant en zel vol manar com el que més. Com el gall jo vull veure un nou dia i em desperto cantant una cançó, Com la truita i la seva lluita, de nadar riu amunt amb valor. Animals del bosc i la muntanya, animals de la granja i del solà, Animals que es mouen per la terra, que volen pel cel i que neden pels mars. Animals del bosc i la muntanya, animals de la granja i del solà, Animals que es mouen per la terra, que volen pel cel i que neden pels mars. Animals!

Jo sé que tu véns del fons d’un camí Per això els teus ulls hi veuen de nit I véns d’allà on no hi fa fred I la teva pell abriga qualsevol indret Tant de bo et trobi entre tantes flors, que se’ns faci de nit I mentre ens mirem ens adormim. Véns d’on plou i fa sol, I un arc de colors eixuga els teus plors I véns del món de l’amor Per això fas l’olor de tots els petons. Tant de bo et trobi entre tantes flors que se’ns faci de nit I mentre ens mirem ens adormim. Tant de bo et trobi i tu siguis la flor que perfumi la nit I es pari el temps amb un sospir. Has vingut de nit Has vingut de nit Has vingut de nit Has vingut de nit

Algú ens va assenyalar fa temps la direcció I ens vadir quins objectes portarien sort, De les deu mil maneres que hi ha d’entendre el món, N’hi havia una que es presentava amb molts més colors. Crec que en una furgoneta hi cabreu força bé Ompliu de vent el dipòsit, no passeu de cent, Haureu d’esmorzar confeti, litres de cafè, Haureu de dormir arraulits entre molts instruments I de tant en tant pareu sota d’un pi Balleu-hi un taló-puntao un valset tranquil Penseu en allò més clàssic o en un nou estil Per fer somriure a milers, que serà el més senzill? I si de cop ve el fred, abrigueu-vos el cap, Si us quedeu sense veu, poseu-hi esparadrap, Creieu sempre en el Sol, però no oblideu el Fa Quan us fallin els peus, poseu-vos a cantar! Paraules com bicicleta, o com giravolt, Us aniran hidratant en els dies de sol, I no compteu les hores ni els minuts ni els segons, Aneu cargolant el temps mentre gireu el món. És fàcil perdre’s, hi ha dreceres que no hi van, Seguiu les constel•lacions que al cel anem dibuixant, I si us desanimeu, penseu per un instant, Que l’ànima és un gripau, i seguirà saltant. I a la festa del temps, i a la festa del temps, A 5.472 metres per damunt del mar. I a la festa del temps, i a la festa del temps, Es respira un aire de llum i de vida que et posa a ballar. Mireu el cim, és força amunt, Qui hi ha arribat? no ho sabem segur. Ni guitarra ni cançons, sabeu quin és el punt? Que aquest trosset que ens queda el farem junts! I a la festa del temps, i a la festa del temps, A 5.472 metres per damunt del mar. I a la festa del temps, i a la festa del temps, Es respira un aire de llum i de vida que et posa a ballar. Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.